Bobbie Russon es una artista londinense con estudio en Barnes, un bonito lugar en la orilla sur del Támesis en el sudoeste de Londres. Su obra representa escenas que son una mezcla de delicadeza y una inquietante timidez. Hemos tenido el placer y el privilegio de compartir un rato con ella, acompañad@s de un buen cafe y una conversación interesante. Gracias Bobbie!
Bobbie Russon is a london artist based in the beautiful area of Barnes, a lovely place by the Thames on southwest London. Her work shows scenes that are delicate and breathtaking at the same time. We have had the pleasure and the privilege to share a coffee and an interesting conversation. Thank you Bobbie!
Bobbie Russon és una artista londinenca que té el seu estudi a Barnes, una encisadora zona del sudoest de Londres, a la riba del Thames. Als seus quadres respresenta escenes que són una barreja de delicadesa i una inquietant timidesa. Hem tingut el plaer i el privilegi de compartir una estoneta amb ella acompanyades d’un cafe i una bona conversa. Gràcies Bobbie!
SPANISH VERSION
londoninbarcelona #1: Como londinense de adopción (Bobbie Russon nació en Birmingham), qué palabra o frase elegirías para definir Londres?
Bobbie #1: Diversa.
londoninbarcelona #2: Y como visitante fugaz a la Barcelona postolímpica de 1993, qué recuerdo o imagen guardas en tu memoria?
Bobbie #2: Una luz del sol nítida y brillante (estuve allí en los meses de enero y febrero). Gente amable. Una ciudad sofisticada con una fuerte identidad propia pero, al mismo tiempo, con amplitud de miras y un deseo de compartir.
londoninbarcelona #3: Desde la perspectiva artística y del trabajo que llevas a cabo, cuales han sido los cambios que has presenciado en Londres durante los últimos años
Bobbie #3: Creo que la ciudad ha perdido algo de vanguardia. Hay algunos espacios de creatividad e individualidad pero menos visibles que en el Londres de los 80. Se ha convertido en una ciudad más homogénea.
londoninbarcelona #4: Cómo te imaginas Londres de aquí a 20 años?
Bobbie #4: El dinero ha hecho que solo los muy ricos puedan vivir en la ciudad. Creo que la experimentación y la creatividad de verdad a su nivel más auténtico, se desplazará cada vez más hacia fuera y Londres perderá algo realmente vital convirtiéndose en un brillante parque de atracciones de lo que una vez fue real.
londoninbarcelona #5: Qué ha aportado Londres a tu vida?
Bobbie #5: Un sentimiento de ser una parte pequeña de algo grande. Una aceptación de la diversidad racial, cultural y de las ideas.
londoninbarcelona #6: Si Marta Feduchi viniera a Londres, dónde la llevarías?
Bobbie #6: La llevaría a ver cómo se monta el mercado de Brick Lane a las 5 de la mañana de un domingo. Desayunar bagels en un lugar icónico situado en la parte alta de la calle. Navegar en un bote de remo desde Richmond hasta los estudios de artistas situados en la Isla Eel Pie (pastel de anguila) en Twickenham. Sin olvidar el Soho en una tarde de verano. Ver el mundo pasar desde el exterior de la French House (uno de los lugares favoritos de Francis Bacon).
londoninbarcelona #7: Si quieres vivir y sentir Londres, es imprescindible…
Bobbie #7: Callejear y perderse por sus calles.
londoninbarcelona #8: Una canción para Londres…
Bobbie #8: ’God save the Queen’ de los Sex Pistols.
londoninbarcelona #9: Sabemos que te encanta lo que haces. Descríbenos esa pasión en 140 caracteres
Bobbie #9: Sobretodo pinto desde mi propia perspectiva como madre. También desde mis propias memorias de una hija única que creció junto a una madre soltera en los 1960’s y 1970’s. Los colores que utilizo me ayudan a expresar como hacerse mayor en la inflater urbana. En particular, en esta época del año, la luz puede ser bella pero opresiva al mismo tiempo. Pasaba mucho tiempo confinada en el interior de casa cuando se hacía de noche y me acostumbré a las sombras alargadas y a como la luz lóbrega se deslizaba a través de las pequeñas ventanas, compitiendo con el naranja sucio de la luz eléctrica. Unos colores no muy diferentes de los cuadros en tiempos de guerra. Casi siempre pinto niñas confinadas en esas habitaciones lóbregas con la luz emanando de una ventana pequeña, dejando indicios de un mundo exterior lleno de posibilidades. En este sentido, supongo que utilizo el color y los tonos como una metáfora.
londoninbarcelona #10: Qué aspectos destacarías de tu trabajo? Qué es lo que lo hace único?
Bobbie #10: Me encanta lo que hago, es casi como un ejercicio de meditación para mí. Mi propio tiempo, mi propio espacio (una caseta/estudio en mi jardín). Compartiendo imágenes que he realizado, que son parte de mí, con otras personas. Algunas de esas personas reconociendo algo de ellos mismos, una humanidad común. Es como tener una conversación profunda sin palabras. Soy muy afortunada por llamar a lo que hago mi trabajo.
En los siguientes enlaces podréis admirar el trabajo de Bobbie Russon:
www.bobbierusson.com
Bobbie Russon’s Facebook Page
ENGLISH VERSION
londoninbarcelona #1: As an adopted Londoner, which word or sentence would you use to define London?
Bobbie #1: Diverse.
londoninbarcelona #2: And as a fleeting visitor to the 1993 after the Barcelona Olympics, what memories or pictures still live in your mind?
Bobbie #2: Crisp bright sunlight (I was there in January and February), friendly people and a cultured city with its own strong identity but also an openness and willingness to share.
londoninbarcelona #3: From your own art perspective and the job you develop, what most significant changes have you witnessed in London?
Bobbie #3: I think London has lost some of its edge, there are pockets of creativity and individuality but less visible than in the London of the 1980’s, it has become more homogenised.
londoninbarcelona #4: How do you imagine London in 20 years time?
Bobbie #4: Money has made it impossible for all but the super rich to live within London. I think the experimentation and real creativity at roots level will move further and further out, and London will lose something very vital, becoming a glossy theme park of what was once real.
londoninbarcelona #5: What has London brought to your life?
Bobbie #5: A feeling of being a small part of something big. An acceptance of differences in race, culture and ideas.
londoninbarcelona #6: If Marta Feduchi came to London, where would you take her?
Bobbie #6: Brick Lane Market as it was setting up at 5 am on Sunday morning, bagels for breakfast from the infamous bagel shop at the top of Brick Lane, a rowing boat from Richmond down to Eel Pie Island artist’s studios in Twickenham and Soho on a summer’s evening, where I would stand outside the French house (one of Fancis Bacon’s old haunts) to watch the world go by.
londoninbarcelona #7: If you want to live and feel London, you must…
Bobbie #7: Walk around London.
londoninbarcelona #8: If you could choose a song for London that would be…
Bobbie #8: ’God save the Queen’ by the Sex Pistols.
londoninbarcelona #9: We know that you love what you do. Describe us your passion in 140 characters
Bobbie #9: I paint very much from my own perspective as a mother and also from memories of growing up as an only child to a single mother in the 1960’s /70’s . The colours I use help me to express something of the way it feels to grow up in urban Britain. At this time of year especially, the quality of light can be beautiful but oppressive.
We spend longer confined indoors with the nights drawing in, and become accustomed to the long shadows and the dingy low light creeping through small windows competing with the dirty orange of electric light, not dissimilar to the colours of wartime paintings. I often paint girls confined to these dingy rooms with the light emanating from a small window, hinting at the outside world and all its possibilities. In this sense I suppose I use colour and tone as a metaphor.
londoninbarcelona #10: What do you get out of what you do? What makes you one of a kind?
Bobbie #10: I love what I do, it is almost like a meditation to me to have my own time in my own space (a shed/studio in my garden). Sharing images I have made, that are a part of me, with other people, and some of those people recognising something of themselves, a common humanity, is like having a deep conversation without words.I am very lucky to call that my job.
More information about Bobbie Russon:
www.bobbierusson.com
Bobbie Russon’s Facebook Page
CATALAN VERSION
londoninbarcelona #1: Com a londinenca d’adopció (Bobbie Russon va néixer a Birmingham), quina paraula o frase triaries per a definir Londres?
Bobbie #1: Diversa.
londoninbarcelona #2: I com a visitant fugaç a la Barcelona postolímpica de 1993, quins records o imatges guardes a a la teva memòria?
Bobbie #2: Una llum del sol nítida i brillant (vaig estar allà els mesos de gener i febrer). Gent molt amable. Una ciutat sofisticada amb una forta identitat pròpia però, al mateix temps, amb una mentalitat oberta i un desig de compartir.
londoninbarcelona #3: Desde la perspectiva artística i del treball que realitzes, quins han estat els canvis que has presenciat a Londres en els últims anys?
Bobbie #3: Crec que la ciutat ha perdut una mica d’avantguarda. Existeixen alguns espais de creativitat però menys visibles que en la dècada dels 80. Ha esdevingut una ciutat més homogènia.
londoninbarcelona #4: Com t’imagines Londres d’aquí a 20 anys?
Bobbie #4: La situació econòmica ha fet que només els molt rics puguin viure a la ciutat. Crec que l’experimentació i la veritable creativitat, en el seu nivell més autèntic, es desplaçarà, cada cop més, for
a de Londres i la ciutat perdrà quelcom realment vital. Londres corre el risc de convertir-se en un parc d’atraccions del que una vegada va ser real.
londoninbarcelona #5: Què ha aportat Londres a la teva vida?
Bobbie #5: Un sentiment de ser una part petita d’un tot molt gran. Una acceptació de la diversitat racial, cultural i de les idees.
londoninbarcelona #6: Si Marta Feduchi vingués a Londres, on la portaries?
Bobbie #6: La portaria a veure com preparen el mercat de Brick Lane a les 5 de la matinada d’un diumenge. Esmorzar bagels en un lloc que és tot un símbol a la part alta del carrer. Anar en un barca de rem desde Richmond fins els estudis d’artistes situats a l’Illa Eel Pie (pastís d’anguila) a Twickenham. Sense oblidar una tarda d’estiu al Soho. Veure el món passar desde l’exterior de la French House (un dels llocs preferits de Francis Bacon).
londoninbarcelona #7: Si vols viure i sentir Londres és imprescindible…
Bobbie #7: Passejar i perdre’s pels seus carrers.
londoninbarcelona #8: Una cançó per Londres…
Bobbie #8: ’God save the Queen’ dels Sex Pistols.
londoninbarcelona #9: Sabem que t’encanta el que fas. Ens podríes describir la teva passió en 140 caracters
Bobbie #9: Pinto, sobretot, desde la meva pròpia perspectiva com a mare. També desde les meves pròpies memòries com a filla única que va créixer amb una mare soltera a la dècada dels 1960-70. Els colors que faig servir m’ajuden a expressar com fer-se gran a l’Anglaterra urbana. En particular, en aquesta època de l’any, la llum pot ser molt bella però opressiva al mateix temps. Quan era petita passava molt de temps tancada a casa, sobretot quan es feia de nit, i em vaig acostumar a les ombres allargades i a com la llum llòbrega lliscava a través de les petites finestres, en competició amb el color taronja brut de la llum elèctrica. Uns colors no massa diferents dels quadres en temps de guerra. Casi sempre pinto nenes confinades en aquestes habitacions llòbregues amb la llum emanant d’una petita finestra, deixant indicis d’un món exterior ple de possibilitats. En aquest sentit, suposo que faig servir el color i els tons com una metàfora.
londoninbarcelona #10: Què destacaries de la teva feina? Què la fa única?
Bobbie #10: M’encanta el que faig, és gairebé com un exercici de meditació per a mi. El meu propi temps, el meu propi espai (una caseta/estudi al jardí). Compartint imatges que formen part de mi amb altra gent. Algunes d’aquestes persones reconeixent quelcom d’ells mateixos, una humanitat comú. És com tenir una conversa profunda sense paraules. Sóc molt afortunada per anomenar el que faig , el meu treball.
En els següents enllaços podràs admirar el treball de Bobbie Russon:
www.bobbierusson.com
Bobbie Russon’s Facebook Page
Amazing interview! Simply great. Such a clear and profound view of the current London, coming from Bobbie. Unique persona. Really captivating pictures.
LikeLike